jueves, 10 de marzo de 2011

Aniversari

Els llums s'han apagat, ningú ha tret el pastís,
tampoc aplaudien els pares, ni els tiets ni els amics
pero tots alhora, desde la distancia, agrupats en únic crit:
«que demani un desig, que demani un desig»


Sin embargo, no me hace falta desear nada, ahora ya no. La vida me ha brindado la oportunidad de estar donde quería. De una vez por todas, renunciar a viajar en el mundo del anhelo para convertirlo en una realidad que se alarga, a día de hoy, en un futuro incierto de tonos prodigiosos. Ayer el destino era Basilea, hoy ni siquiera Barcelona. Sólo lo separan doce meses.

Viajar es siempre un símbolo de la propia vida. Bienvenidos a la mía.


4 comentarios:

  1. Dons es veritat tete...
    "demane un desig.. demane un desig...
    i els teus somnis crec que se estan cumplin.
    La fotografia es un esplectacle fassinan de la natura, que tù, tens el plaer de poder toca el gel i la neu amb les tevas mans i disfrutar al màxim de aquesta experiencia
    petons tete..

    ResponderEliminar
  2. Ya no voy a pedirte que vuelvas, sólo que te acuerdes de nosotros tanto como lo hacemos los que seguimos por aquí.

    Has conseguido emocionarme con tus palabras. Espero que pudieras disfrutar de tu cumpleaños y que puedas escuchar a Manel tanto como te apetezca.

    Un besito muy grande Pol, cuídate mucho y dusfruta, disfruta todo lo que puedas.


    Ona

    ResponderEliminar
  3. genial... estupendu...

    PUC VENIR???? :D

    ResponderEliminar
  4. Happy Birthday amigo ! Vanessa y Xavier ;-)

    ResponderEliminar